Activitat: el fons marí!
He escollit aquesta làmina perquè, a part que és una de les que més m’ha agradat de fer, ha estat una de les làmines que més em varen sorprendre un cop vaig veure el meu resultat final.
Al principi de la làmina, no entenia molt bé el que havíem de fer i tampoc li trobava cap sentit a la metodologia que anàvem seguint, tot em semblava una mica estrany… Dibuixar peixos que no existeixen? Un peix paperera? Un peix llapis? Una cosa una mica curiosa…
Per altra banda, amb aquesta làmina he pogut potenciar molt la meva creativitat a l’hora de crear aquests animals tant peculiars i curiosos. D’aquesta manera, i després de pensar i pensar molt… hem van anar apareixent peixos, com el peix en forma de cor, el peix pilota de platja, el peix esponja, el peix espasa o el peix cargol, entre molts d’altres. Tot un món marí completament nou i creat a partir de les meves fantasies i imaginacions! D’aquesta manera, ningú no hem pot dir que aquest peix està ben dibuixat o mal dibuixat, no? Jo sóc la seva creadora!
Paral·lelament a això, haig de dir que no hem va ser gens fàcil plasmar aquests animals donat que quan a un li diuen de dibuixar un fons marí, el primer que li ve al cap són els animals més tradicionals i més coneguts: el peix martell, un tauró, un estrella de mar, etc. Per això, aquesta activitat ha necessitat d’una transformació en la nostra ment i en la realitat que tenim sobre el fons marí, tot allò que coneixíem no ens servia de res. L’important d’aquesta tasca era formar coses totalment noves! Animals lletjos, macos, prims, llargs, curts, etc. Com més ens agradessin als propis autors!
Durant la realització d’aquest dibuix hem vaig veure tant ensimismada que, fins hi tot, em vaig atrevir a dibuixar un fons als meus peixets. I quines coses es poden trobar al fons marí? En això si que no vaig tenir tant de problemes, donat que, avui en dia, es pot trobar de tot… però, al final, hem vaig decidir per plasmar un vaixell enfonsat, algunes plantes, coves, tresors, etc. Sincerament... hem vaig quedar parada al veure el resultat!
Amb això, podem observar i arribar a la conclusió que, exprimint ben fort les nostres ments, hi podem trobar-hi de tot! Per això, animo a totes aquelles persones que llegeixin aquest comentari, a agafar paper i llapis i plasmar tot allò que sigui fantàstic, creatiu, emocional i deslligat de les etiquetes i prototips que la societat ens vol fixar!
Activitat: el cavaller!
La meva segona elecció ha estat per aquesta activitat que hem va agradar tant!
Quan la professora ens va donar el dibuix original, la cosa no semblava tant difícil ja que no era la primera vegada que copiava un dibuix... Tot i això, la figura tenia nombrosos detalls i, molts d’aquests, eren bastant petits (tal com podeu observar en la fotografia).
Personalment, sempre m’ha agradat molt dibuixar i pintar, des de petita que vaig realitzant les meves “petites obres d’art” (sense voler molestar als grans artistes) segons hem deia la meva mare. Per tant, quan la professora ens va proposar portar a terme aquesta activitat, hem vaig alegrar molt. Així mateix, el fet de dibuixar és una tasca que sempre m’ajuda a relaxar-me i tranquil·litzar-me, d’alguna manera m’aïlla de tot allò que està passant al meu voltant per concentrar-me en l’activitat.
Per tant, i com que sempre va bé uns minutets de descans i de calma, la realització d’aquesta activitat hem va semblar del més encertada.
Però la cosa hem va sorprendre quan la professora ens va demanar que donéssim la volta al dibuix i que, per tant, el cavaller estigues posat de cap sota terra! De seguida hem vaig preguntar perquè volia que ho poséssim d’aquesta manera...
La resposta no va trigar en ser-nos donada, tal com ens va transmetre la professora, si mirem un dibuix en una col·locació contrària a la normal ens podem fixar millor en tots aquells aspectes i detalls de la figura. D’aquesta manera, podrem apreciar millor i amb més detall totes les línies que configuren el dibuix. I és totalment cert! Al posar al revés el dibuix, hem vaig donar compte com la figura perdia el seu estat normal i com alguns dels detalls més petits de la figura anaven apareixent poc a poc. Es podria dir que, d’aquesta manera, la visió del dibuix canvia totalment per donar pas a una nova figura.
També és important remarcar que, dibuixar d’aquesta manera, és una mica més difícil del normal, ja que, com és normal, ningú aprèn a dibuixar seguint aquest tipus de metodologia o de model.
Per aquest mateix motiu i per aquesta gran innovació que hem va ser realitzar el dibuix d’aquesta manera, he volgut compartir amb tots vosaltres aquesta tasca portada a terme en una de les sessions de plàstica. Crec que és important que, entre tots, anem compartint les nostres experiències i que trobem noves formes de veure i de dibuixar l’art. Trobar, amb ajuda de tots, noves visions, noves perspectives, noves directrius...
P.D: Properament penjaré les fotografies, gràcies!
